La consulta V1620-14 de 23 de juliol de 2014 s’ocupa de l’estudi de la fiscalitat de les compravendes de participacions socials d’una S.L (valors).
Així, l’esmentada consulta apunta, en primer lloc que, la regla general és que, d’acord amb l’art. 108 de la LMV, les transmissions de valors estan exemptes de la modalitat d’IVA o TPO, segons el cas.
Tot i això, si mitjançant la transmissió de valors es pretén evitar el pagament de l’impost que haurien gravat la transmissió dels immobles que siguin propietat de les entitats a les quals representin els esmentats valors la transmissió restarà subjecta a l’impost el pagament del qual s’intenta evitar i, el més important, no ja com a transmissió de valors sinó com a transmissió d’immobles. L’aplicació d’aquesta regla requereix la concurrència de tres requisits;
1)Que es tracti de la transmissió de valors realitzada en el mercat secundari, cosa que exclou l’adquisició de valors de nova emissió, que es produiria en mercats primaris.
2) Que els valors transmesos no estiguin admesos a negociació en un mercat secundari oficial, cosa que exclou les transmissions de valors admesos a negociació en l’esmentat mercat.
3) La intenció d’el·ludir el pagament dels tributs que haguessin gravat la transmissió dels immobles propietat de les entitats a les que representen els esmentats valors( animus defraudandi ). L’animus defraudandi és una qüestió de fet que haurà d’ésser provada per l’Administració.
Ara bé, l’art. 108 de la LMV recull al seu apartat segon, paràgrafs segon a cinquè, incís a), b) i c), tres supòsits (de caràcter merament enunciatiu ) que, en tot cas, s’entén que hi ha animus defraudandi i que, per tant, portaran la tributació per TPO o IVA com a transmissió d’immobles. En aquests tres supòsits hi ha una inversió de la càrrega de la prova, ja que realitzada una operació de les recollides als incisos a), b) o c) s’entén que hi ha animus defraudandi, corresponent a l’interessat demostrar el contrari. Fora d’aquests tres casos continguts a la norma, és l’Administració la que haurà de demostrar l’existència d’un ànim de frau.
En el supòsit objecte de consulta, els béns transmesos estaven afectes a activitats econòmiques, fet que impedeix el joc dels apartats a) b) i c), que es refereixen a béns no afectes a activitats empresarials, element que impedeix, de pla, l’aplicació dels esmentats apartats. En aquest cas, correspondria a l’Administració demostrar l’ànim de frau.
1620-14 by Tottributs on Scribd