La fiscalitat de les dissolucions de comunitats de béns és un dels temes que més literatura jurídica ha generat. La complexitat de la figura ha donat lloc a infinitat de litigis entre Administració i contribuents i són nombroses les consultes a la DGT estatal a la cerca d’aclarir aquells punts que poden provocar certa fricció. És en aquest marc en el qual cal situar la CV 0978-14 de 7 d’abril de 2014 en la que es tracta un supòsit de dissolució de dues comunitats de béns formada pels mateixos titulars i, si bé totes dues tenen un mateix origen, herència, aquestes provenen de causants diferents.
La DGT aborda la qüestió apuntant, en primer lloc, que » en el supuesto planteado no existe una única comunidad de bienes, si no dos. «. I això és així ja que » no cabe hablar de la existencia de una única comunidad de bienes, pues si bien es cierto que parece que todos los inmuebles serán propiedad de cuatro personas no lo es que todos los inmuebles constituyan una única comunidad de bienes, si no que se trata de dos comunidades hereditarias. (…). No obsta a lo anterior la circunstancia que los comuneros de las dos comunidades de bienes sean las mismas personas.». Per tant, una primera idea a retenir és que, tot i que ens trobem davant de dues comunitats de béns formades pels mateix comuners i amb un mateix origen, herència, el fet que provinguin d’herències diferents dóna lloc a que hàgem de parlar de dues comunitats de béns diferenciades.
Partint d’ aquí, la DGT apunta, en segon lloc, que la futura dissolució sobre les dues comunitats constitueixen negocis jurídics diferents, i, com a tals, han d’ésser tractats de manera separada. Per tant, cada comunitat de béns s’hauria de dissoldre sense excesos d’adjudicació i sense compensar amb béns que formin part de l’altra comunitat. En cas contrari ens trobaríem davant d’una permuta i, com a tal, tributaria com a transmissió patrimonial onerosa.
Conclou la DGT, en tercer lloc, fent una petita síntesi de la mecànica de les dissolucions de comunitats i de les diferents conseqüències fiscals, segons el cas, que transcriurem per la seva claredat. Així, » … en la disolución de cada comunidad de bienes deberán formarse cuatro lotes y si los excesos de adjudicación que se produzcan son inevitables-por imposibilidad de formar cuatro lotes ( equivalents )- y, además, tales excesos son compensados en metálico a favor de los comuneros que obtienen defectos de adjudicación en los inmuebles que reciben respecto de su cuota de participación en cada comunidad,(… ) la disolución de cada comunidad estará sujeta únicamente a la cuota gradual de actos jurídicos documentados… y la base imponible será el valor de los inmuebles que constituyen dicha comunidad de bienes».
Per contra » si la disolución de las referidas comunidades de bienes no cumple los requisito expuestos, bien por producirse excesos de adjudicación no inevitables, bien por intercambiarse o permutar pisos de una de las comunidades de bienes como pago o compensación de lo recibido o adjudicado de la otra, además del devengo de la cuota gradual de actos jurídicos documentados… relativa a la disolución de las comunidades de bienes en cuestión, tales excesos de adjudicación y permutas estarán sujetos a la modalidad de transmisiones patrimoniales onerosas del mismo impuesto.»