La modalitat d’actes jurídics documentats, AJD, grava la formalització en determinats documents d’operacions, actes i contractes. La modalitat d’AJD es pot dividir, al seu torn, en tres especialitats atenent al vehicle documental emprat;
1. Documents administratius; concessió i rehabilitació de títols nobiliaris i anotacions preventives en registres.
2. Documents mercantils; lletres de canvi i documents que realitzin la funció de gir.
3. Documents notarials; escriptures i actes notarials.
L’especialitat de documents notarials és, sense cap tipus de dubte, la més important de les tres i és, per aquest motiu, que ens detindrem una mica més en ella.
Així, l’art 31.2 de la Llei ITPOiAJD subjecta al gravamen d’AJD, especialitat documents notarials, les operacions, actes i contractes que reuneixin els següents requisits;
– Primera còpia d’escriptura o acta; així, resulten subjectes a tributació qualsevol còpia autèntica d’un document en tant en quant no hagi estat objecte de liquidació. La liquidació d’una còpia autèntica eximeix a la resta de tributació.
– Acte o contracte amb contingut avaluable; el document notarial ha de contenir un acte o contracte que tingui per objecte quantitat o cosa avaluable. En aquest sentit, és molt important tenir present que l’objecte de l’acte o contracte ha de ser directament avaluable, de manera que, seran no subjectes, els actes continguts en documents notarials que no tenen directament per objecte cosa avaluable, tot i que, en darrera instància poden referir-se a objectes avaluables que hagin tributat en el seu moment per qualsevol modalitat de l’impost.
– Acte o contracte inscriptible; el document notarial ha de formalitzar un acte o contracte que sigui inscriptible en els Registres de la Propietat, Mercantil, Registre de Béns Mobles i de la Propietat Industrial ( avui dia, l’Oficina de Patents i Marques ). L’enumeració és taxativa. No és necessari que el document accedeixi efectivament al Registre, és suficient que sigui susceptible d’inscripció en algun dels registres assenyalats.
L’acte o contracte formalitzat en document notarial ha de donar lloc a alguna operació registral, provocant qualsevol assentament registral, encara que no sigui d’inscripció: anotacions, cancel·lacions i notes marginals. Ara bé, això no pot portar a entendre com a subjecte a l’impost tot tipus d’actes i contractes que puguin ser objecte de constatació registral, sinó que és necessari que l’acte contingut al document notarial provoqui una operació registral autònoma i diferenciada d’altres actes i contractes per a què estiguem davant d’un fet imposable autònom subjecte a AJD.
També s’ha de tenir present que no resultaran subjectes a AJD els documents notarials que no continguin actes registrables tot i que reuneixen la resta de requisits. I correlativament, tampoc meritaran el gravamen d’AJD els documents no notarials, privats i d´altres documents públics tot i que accedeixen als registres abans apuntats.
– Acte o contracte no subjecte a ISD, TPO o OS; el gravamen d’AJD té caràcter residual, ja que només pot realitzar-se el fet imposable definit a la norma en relació als actes continguts en documents notarials que no resultin subjectes a la resta de modalitats de l´impost, TPO i OS, o al ISD. En aquest sentit, el gravamen d’AJD vindria a ser un calaix de sastre on vindrien a parar totes aquelles operacions que, per les seves característiques, no poden ésser gravades per altres modalitats de l´impost o l’ISD tal com hem apuntat.
Tot i la claredat de la norma, sovint es plategen controvèrsies de caràcter pràctic, especialment en aquells casos en què l’acte o contracte contingut en el document notarial provoca diverses operacions registrals, en les quals l’Administració tendeix a considerar l’existència d’un fet imposable subjecte a AJD amb independència del fet imposable subjecte a les restants modalitats de l’impost o al ISD. Sobre aquest tema tindrem ocasió de referir-nos en properes notícies.