La Dirección General de Tributos del Ministerio de Economía y Hacienda s’ha pronunciat, per primera vegada, a la consulta vinculant V3463-13 de 27 de novembre de 2013, sobre la tributació del consentiment per al manteniment del rang hipotecari previst a l’art. 4.3 de la Llei 2/1994 de 30 de març.
El supòsit de fet consisteix en la novació modificativa de dos préstecs hipotecaris en la que concorren els titulars de càrregues posteriors, entitats bancàries, per consentir que les hipoteques novades mantinguin el mateix rang que tenien prèviament a la novació. La Dirección General de Tributos conclou asseyalant que «Dichas cláusulas no constituyen hecho imponible de la cuota variable del documento notarial, en tanto que, al no suponer una alteración del rango hipotecario distinta de la que se produce con la posposición, debe entenderse que carecen de contenido valuable y que, por tanto, no reúnen los requisitos establecidos en el artículo 31.2 del texto Refundido para tributar por la referida cuota variable.»
L’Agència Tributària de Catalunya, a les seves consultes 92E/12 i 103E/12, ambdues de 15 de juliol, considera que el “consentiment per a la conservació del rang hipotecari” en les novacions de préstec hipotecari, previst a l’art. 4.3 de la Llei 2/1994, és un supòsit de posposició d’hipoteca i, per tant, ha de tributar com a tal. Aquesta qüestió ja va ser tractada recentment en una entrada relativa al rang hipotecari al blog.
En tot cas, caldrà seguir el desenvolupament de la qüestió a les properes consultes sobre aquest tema.