La CV 1387-14 de 23 de maig de 2014 de la Dirección General de Tributos s’ocupa d’un supòsit que, malauradament, és relativament freqüent a la pràctica i que consisteix en la condonació d’una part d’un deute que un particular té amb una entitat mercantil arran, en el cas que ens ocupa, de la resolució d’un contracte d’opció de compra si bé el supòsit més freqüent són les dacions en pagament de deute amb la condonació d’una part del deute entre particulars i entitats bancàries.
La DGT, després de recordar que, efectivament, l’art. 12 del RISD recull com a fet imposable de l’impost de donacions «La condonación de deuda, total o parcial, realizada con ánimo de liberalidad» assenyala que, per determinar si concorren els requisits que configuren el fet imposable de l’impost de donacions cal veure si efectivament el perdó del deute s’ha realitzat amb ànim d’enriquir a l’altra contrapart, és a dir, si existeix » animus donandi « o bé el perdó del deute obeeix a la voluntat del titular del dret de crèdit d’assegurar-se el pagament, almenys, d’una part del deute, cosa que, presumiblement, no aconseguiria si l’exigís en la seva totalitat.
Per tant, es meritarà l’impost de donacions si el perdó del deute s’ha fet amb l’ànim d’enriquir a l’altra part i, a l’inrevés, si obeeix a una causa diferent, per exemple, assegurar-se el pagament, almenys, d’una part del deute degut, no es realitzarà el fet imposable de l’impost en faltar la causa del negoci de donació que és l’ «animus donandi».