El Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya, a la seva Resolució 08/11189/2011 de 8 de maig de 2013, ha declarat que la base imposable a les novacions de crèdit hipotecari està constituïda » por el importe del principal, del principal modificado, del que pasa a ser titular el ahora reclamante, más las cantidades pactadas por intereses y la estipuladas para costas y gastos, cuya cuantificación deberá obtenerse por la diferencia entre la suma en que tras la subrogación del crédito queda fijada la cantidad total garantizada y la suma en que se fijó inicialmente dicha responsabilidad…«.
El supòssit de fet consistïa en una disolució de condomini amb subrogació i novació de crèdit hipotecari. El Tribunal Econòmic Administratiu estima així l’al-legació efectuada per la part recorrent, que fonamentava que, en el supòssit que s’entengués com a subjecte la novació de l’escriptura de crèdit hipotecari, la base imposable hauria d’estar composada per la modificació de la suma total garantida que no ha tributat prèviament. Per tant, no havent-se produït cap tipus d’increment de responsabilitat hipotecària com a conseqüència de la novació de crèdit hipotecari, que hauria de servir com a base imposable per a l’exigència de l’impost, l’esmentada novació de crèdit resta subjecta però amb base imposable «zero».