La tributació de les dissolucions parcials de condomini arran de la Sentència del Tribunal Suprem de 12 de desembre de 2012. Nou criteri

En una dissolució de comunitats de béns, sense activitat econòmica, les adjudicacions que es realitzen tributen per Actes Jurídics Documentats, sempre que es tracti de béns immobles i que no es produeixi cap excés d’adjudicació. És a dir, cada comuner rep béns en proporció a la seva quota de participació en la comunitat. 
Quan en la dissolució es produeix un excés d’adjudicació (algun dels comuners rep bens per un valor superior a la seva quota de participació) per aplicació de l’art. 7. B de la Llei de l’ITPAJD, aquest excés, sempre que hi hagi contraprestació, es considera una transmissió patrimonial. Excepte en el cas de béns indivisibles que no es puguin adjudicar a un dels comuners per la seva naturalesa. En aquest cas l’article 1062 del Codi Civilestableix per les particions de les herències i aplicable totalment a les dissolucions de comunitats de béns, que «cuando una cosa sea indivisible o desmerezca mucho por su división, podrá adjudicarse a uno, a calidad de abonar a los otros el excesoen dinero».
Per tant quan es tracti d’un bé indivisible i se’l adjudiqui un dels comuners compensant dinerariament als altres, no estarem davant d’una transmissió patrimonial. Però l’operació si que estarà subjecte a Actes Jurídics Documentats en compliment de l’art 31.2.
En el cas de dissolucions parcials de condomini (supòsit en el que un dels comuners transmet la seva quota de participació als altres comuners mantenint-se la comunitat sobre el bé) en base a la Resolució del TEAC de 29 de setembre de 2011 de recurs extraordinari d’alçada en unificació de criteri s’aplica igualment l’art. 7. B de la Llei de l’ITPAJD i l’article 1062 del Codi Civil. Per tant complint els requisits de bé indivisible i compensació dinerària l’operació tributa únicament per Actes Jurídics Documentats.
Aquesta era la situació que havia fins ara davant d’una dissolució parcial de condomini. Situació que ha canviat en base a la Sentencia del TS de 12 de desembre de 2012 en un recurs de cassació en unificació de la doctrina que ha determinat que les dissolucions parcials tributen per Transmissions patrimonials per no complir un dels requisits de l’article 1062.1 del Codi civil. La sentència considera que en una dissolució parcial de condomini no es produeix «l’adjudicació a un» que exigeix l’article 1062.1 del Codi Civil. Per tant ens trobem davant d’una transmissió de quotes d’un dels comuners a un altre o als altres. Operació subjecte a la modalitat de Transmissions Patrimonials, tributant sobre el valor de la quota transmesa.
Aquest criteri establert per la recent sentència del Tribunal Suprem, es pot observar també en diverses sentencies dels Tribunals Superiors de Justícia i en la Resolució de la Dirección General de los Registros y del Notariado de 11 de novembre de 2011 que ja defensaven la tributació per Transmissions Patrimonials de les dissolucions parcials de condomini.
Entre les diverses sentencies dels Tribunals Superiors de Justícia trobem els recursos 75/2008 de 7 de juny de 2010 i 73/2008 de 14 de maig de 2010 del Tribunal Superior de Justicia d’Astúries que ja defensava la tributació per Transmissions Patrimonials al no desaparèixer la comunitat i mantenir-se la situació de proindivís.
Aquesta entrada ha estat elaborada per Beatriz Jover Sierra

Deja un comentario